INTRODUCCIÓ
Les
noves tecnologies ofereixen un camp ple de possibilitats que poden donar lloc a
creacions molt innovadores. El projecte que ens ocupa, està dut a terme en una
escola concertada, la qual tot i tenir PDI a cadascuna de les aules (des de P3
fins a 4t d’E.S.O) i una petita sala d’informàtica pels 300 alumnes
escolaritzats, no contempla gaire la idea d’incloure les noves tecnologies en
l’etapa d’educació infantil, així com també compta amb una gran mancança a
nivell de formació del professat i de recursos materials.
Aquest
projecte, recull la importància de les noves tecnologies dins de les aules
d’educació infantil, ja que l’educació està en un període transitori important,
on les noves tecnologies hi tenen i en tindran un paper fonamental. És per
aquest motiu que considerem que els professionals de l’educació les hem de
tractar amb coherència i amb coneixement, per tal de poder adaptar-les a les
mancances actuals i a fi de poder proporcionar un aprenentatge significatiu a
l’alumnat.
DISSENY DE L’ACTIVITAT
Títol
de l’activitat: Com respiren els taurons?
Descripció
dels agents personals:
Els
aprenents són un grup de 25 infants de P4 d’una escola concertada de Barcelona.
Les
mediadores són la tutora de l’aula i la mestra de suport.
La
tecnologia que farem servir són: webs (consultarem pàgines webs per saber més
sobre el tema que ens ocupa), correu (ja que els infants enviaran informació a
les famílies via e-mail i enviaran també un correu a l’Aquàrium) i activitats
en suport TIC confeccionat per les mestres.
Descripció
del problema de pertinença:
El
problema de partença és esbrinar com respiren els taurons. Segons Jonassen es
tracta d’un problema mal estructurat, ja que és una qüestió que sorgeix
de manera espontània un dia de cada a dia a l’aula. Aquesta pregunta està
plantejada per una nena de la pròpia aula, ja que és un tema que teníem previst
estudiar a la classe. Les solucions a la pregunta no són predictibles ni
convergents, poden donar-se diverses solucions. Els nens i les nenes exposaran
les seves opinions, les seves creences davant del tema.
El
problema que se’ns ha plantejat engloba aspectes a treballar: llenguatge oral i
escrit, coneixement del medi, coneixement del propi cos, llenguatge plàstic...
Pel
que fa a la complexitat, podem dir que és un problema força complex, ja que a
l’hora de resoldre’l tenim diversitat de components, com són:
-
Nosaltres respirem pel nas.
-
Els taurons tenen nas.
-
Nosaltres no podem estar-nos tot el dia a
sota de l’aigua.
-
Els taurons estan sempre a l’aigua.
-
Si els taurons surten de l’aigua es moren
perquè no poden respirar.
-
Els taurons respiren per les brànquies.
-
Nosaltres no tenim brànquies, com podem
respirar?
Aquestes
qüestions i idees són exposades pels propis nens/es en una de les converses.
A
banda, ens trobem que per poder entendre com respirem nosaltres i els taurons,
primerament haurien de saber una mica sobre el sistema respiratori.
Fent
referència a la especificitat de camp, els infants han de desenvolupar
activitats de raonament per donar resposta a les qüestions que se’ls hi
plantegen.
Per
acabar, es tracta d’un problema de resolució de dificultats; generar hipòtesis, provar i comprovar què
passa: què passa si nosaltres ens tapem el nas, què passaria si els taurons no
tinguessin brànquies, podem estar molta estona amb el cap a dins de l’aigua?
Com es planteja el problema:
A
l’aula de P4 estem treballant els taurons, tema que va sortir després de fer
votacions per escollir un nou projecte, ja que a l’escola es treballa per
projectes. Un bon dia una família ens fa arribar un tauró que han fet a casa
amb cartró. Després d’observar-lo, tocar-lo, olorar-lo... un infant mentre
l’estan observant crida l’atenció de tots i totes: - Això que té aquí
(assenyalant les brànquies del tauró) és per respirar. D’aquesta frase sorgeix
un gran debat, es plantegen si els taurons respiren per les brànquies, o bé per
el nas, si poden respirar a sota de l’aigua, o bé no respiren mai, perquè a
nosaltres ens costa respirar a sota de l’aigua... Així doncs, una nena de
l’aula manifesta: Com respiren els taurons? La mestra adonant-se que és quelcom
que els interessa, que necessiten saber, planteja que és una bona idea començar
a investigar més sobre el tema per poder donar resposta a la qüestió.
Tot
i que el treball per projectes depèn força de la informació que va arribant a
l’aula i de les aportacions dels nens i nenes en el dia a dia, la tutora,
juntament amb la mestra de suport consideren que les activitats que es duran a
terme seran:
a)
Conversa
inicial: Aquesta conversa es durà a terme amb tot el grup classe. La mestra
exposarà la pregunta que s’ha plantejat la Indhira (nena) i la descoberta que
havia fet en Jan de les brànquies. Posarà als nens/es en situació tot mostrant
el tauró també.
Després de la conversa, la qual quedarà enregistrada en àudio, la mestra
preguntarà com poden donar resposta a la pregunta de la Indhira.
b)
Enviaran
un correu electrònic a totes les famílies comunicant què volen saber. Aquest
correu s’escriurà entre tots.
Les
mestres posaran a la Pissarra Digital Interactiva el correu, i entre tots/es
escriuran la nota informativa:
A
LA CLASSE DE P4 VOLEM SABER COM RESPIREN ELS TAURONS. GRÀCIES!
c)
Fer una
sortida a l’Aquàrium. De nou entre tots/es escriurem un correu a l’Aquàrium per
explicar quin interès tenim i per què volem anar-hi.
d)
Mirem al
Youtube vídeos seleccionats de taurons nedant. Parlem d’allò que hem vist.
e)
Com
respirem nosaltres? Mirarem com respirem nosaltres; per quina part del cos
podem respirar, inspirarem, expirarem, ens taparem el nas... i aprofitant que
fan piscina, a la piscina mirarem si nosaltres podem o no respirar sota de
l’aigua.
f)
Rebrem la
visita d’una biòloga de l’Escola del Mar, la qual ens portarà cries de taurons
morts que podrem observar de ben a prop. Ella ens explicarà com respiren els
taurons.
g)
Farem
activitats amb el JClic relacionades amb el tema.
h)
Per
acabar, farem una conversa final per veure quins han estat els coneixements que
han anat adquirint els infants davant del tema tractat. Aquesta conversa
quedarà enregistrada també en àudio.
i)
Donat que
hi ha nens i nenes que tenen més dificultats per expressar-se verbalment, tots
i totes faran un dibuix final. La consigna per realitzar el dibuix és: Com
respiren els taurons? per tal que puguin expressar-se a través del llenguatge
plàstic.
Context
de l’activitat:
L’activitat
es durà a terme en una escola concertada de Barcelona. Aquest centre educatiu
és d’una sola línia i acull les etapes d’educació infantil, primària i
secundària.
La
metodologia de l’escola es basa en el treball per projectes.
Dins
de l’aula de P4 trobem 25 infants, cadascun amb les seves pròpies
característiques. Podríem destacar però, que hi ha un infant amb immaduresa,
dos
infants nouvinguts de la Xina i un altre de la República Dominicana, tots tres
van iniciar el curs al mes de gener. La llengua vehicular dels quals és el
xinès en els primers casos i en el segon, el castellà.
La
llengua vehicular de la resta d’infants és també el castellà, tot i que entenen
i parlen sense dificultats el català.
Les
activitats es duran a terme a l’aula de P4, a l’Aquàrium i a la biblioteca de
l’escola (xerrada per part de la biòloga)
Característiques
cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents:
Aquest
grup classe està format per 13 nenes i 12 nens, al mes de gener es van
incorporar tres infants. Un nen i una nena provinents de la Xina, acabats
d’arribar a Mataró i un infant d’origen dominicà, aquest només parla castellà i
ja entén algunes consignes en català. El nen i la nena xinesos, parlen el xinès
a casa, però comencen a entendre i a fer-se entendre en català. La resta
d’infants van junts des de P3, de manera que el grup està força cohesionat.
Hi
ha dos nens derivats al CDIAP, un per immaduresa i l’altre per la seva
impulsivitat i les seves dificultats de relacionar-se amb els iguals. Els jocs
de lluita són freqüents, l’agressivitat a l’aula per part de dos infants encara
és palesa des de principis de curs, els cops de punys i puntades de peu són
diàries entre l’un i l’altre.
A
nivell grupal, podem dir que és un grup d’infants molt moguts i actius, amb
molta energia i en general, moltes ganes de xerrar. Els hi ha costat força adquirir
els hàbits del a dia a dia.
D’altra
banda, val a dir que és un grup classe molt participatiu, tenen moltes ganes de
fer, d’aprendre, proposen projectes, activitats... tenen molta curiositat per
tot allò que els envolta. Tenen també una necessitat infinita de comunicar les
seves vivències, ja sigui mitjançat l’expressió oral, plàstica, corporal...
Són
molt autònoms i autònomes i força independents, estan molt acostumats/des a
treballar en equip. En general han pres consciència que formen part d’un grup i
es senten un element actiu dins d’aquesta minisocietat. Per acabar,
emocionalment és un grup amb el que s’ha treballat molt, no tenen dificultats
per posar paraules als seus sentiments i emocions. Les mostres d’afecte són
constants cap a les mestres i entre ells/es.
-
Competències específiques que l’aprenent ha
d’assolir o demostrar.
A)
CAPACITATS
-
Aprendre a pensar i a comunicar
·
Pensar, crear i elaborar explicacions
·
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
-
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
·
Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud
de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i
culturals.
·
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida
quotidiana,identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
-
Aprendre a conviure i habitar el món
·
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els/les altres i en
la resolució pacífica de conflictes.
·
Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una
autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració
social.
B)
OBJECTIUS
-
Identificar-se com a persona tot sentint
seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i
possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d'un
mateix.
-
Ser i actuar d'una manera cada vegada més
autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les
dificultats.
-
Sentir que pertany a grups socials
diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines
i normes pròpies.
-
Aprendre amb i a través dels altres, gaudir
de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives
positives amb actituds d'empatia i col·laboració i intentant resoldre
conflictes de manera pacífica.
-
Observar i experimentar en l'entorn
proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que
impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.
-
Representar i evocar aspectes de la
realitat viscuda, coneguda o imaginada expressar-los mitjançant les
possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de
representació.
-
Comprendre les intencions
comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la
paraula, el gest i el joc.
-
Desenvolupar habilitats de comunicació,
expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal,
verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el l'ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
-
Aprendre i gaudir de l' aprenentatge,
pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la
crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada més estructurada.
C)
ÀREES
DESCOBERTA
D’UN MATEIX I DELS ALTRES
Autoconeixement
i gestió de les emocions
-
Actitud optimista, esforç i iniciativa per
anar resolent situacions de dificultat: físiques, emocionals, relacionals i
intel·lectuals; comptant amb l'ajut de les persones adultes o els iguals.
-
Identificació de les emocions bàsiques:
amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir de les pròpies vivències.
Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.
-
Expressió de les pròpies emocions per mitjà
dels diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i verbal. Adquisició
progressiva del vocabulari referit a les emocions.
-
Confiança i seguretat en els progressos
propis. Autoregulació progressiva d'emocions per aconseguir un creixement
personal i relacional satisfactori.
Relacions
afectives i comunicatives
-
Interès i confiança per acostar-se afectivament
a les emocions de les altrespersones. Sensibilitat i percepció de les
necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d'ajuda i de
col·laboració.
-
Sentiment de pertànyer al grup i compromís
de participar en projectes compartits.
-
Reflexió sobre les relacions que
s'estableixen en els grups i participació en la concreció de normes per
afavorir la convivència.
-
Disposició a la resolució de conflictes
mitjançant el diàleg, a l'assumpció de responsabilitats i a la flexibilització
d'actituds personals per trobar punts de
coincidència
amb els altres i arribar a acords.
Autonomia
personal i relacional
-
Exercitació progressiva d'hàbits que
afavoreixin la relació amb els altres: cura, atenció, escolta, diàleg i
respecte.
-
Participació en la cura i manteniment dels
objectes i espais col·lectius.
-
Iniciativa per fer propostes, comunicar
experiències i participar activament en la presa de decisions.
-
Seguretat i confiança en les pròpies
possibilitats d'aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits.
DESCOBERTA
DE L'ENTORN
Exploració
de l'entorn
-
Ús de diferents recursos gràfics per
recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica,
entre altres.
-
Valoració de les normes que regeixen la
convivència en els grups socials, tot establint relacions de respecte i
col·laboració amb les persones de l'entorn proper.
-
Respecte pels elements de l'entorn natural i
social i participació en actuacions per ala conservació del medi.
Experimentació
i interpretació
-
Observació i reconeixement de semblances i
diferències en organismes, objectes i materials: color, grandària, mida,
plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats.
-
Experimentació d'accions que provoquen
canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.
-
Ús d'instruments d'observació directa i
indirecta per a la realització d'exploracions i d'experiències, tant analògics
com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anàlisi
de dades. Iniciació en l'ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació.
-
Observació de característiques i
comportaments d'alguns animals i plantes en contextos diversos: com són, com
s'alimenten, on viuen, com es relacionen.
-
Reconeixement dels canvis que es produeixen
en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les
primeres nocions d'ésser viu i cicle.
-
Curiositat i iniciativa per la descoberta,
per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb
els companys i companyes de classe, i organitzar la en els diferents models.
-
Verbalització dels processos i dels
resultats, evocant l'experiència realitzada i valorant les aportacions dels
altres.
-
Representació gràfica del procés seguit en l'experimentació i de la
interpretació dels resultats.
Raonament
i representació
-
Adquisició progressiva de l'autonomia
cognitiva que genera el treball basat en l'experimentació i el raonament, amb
la comprovació, el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer
i d'elaborar explicacions.
-
Ús del dibuix com a mitjà de representació:
observació de la realitat, processos, canvis.
-
Identificació d'informacions proporcionades
pels diferents mitjans de comunicació, i expressió de la pròpia opinió.
COMUNICACIÓ
I LLENGUATGES
Observar,
escoltar i experimentar
-
Participació i escolta activa en situacions
habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc, activitats de la
vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.
-
Experimentació amb tècniques plàstiques i
audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició
gràfica amb ordinador i imatge,
-
Exercitació de destreses manuals: retallar,
esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació óculo-manual.
-
Exploració de diferents instruments:
llapis, retoladors, pinzells, ratolí i teclat d'ordinador, i tampons, per
produir missatges escrits o gràfics.
-
Iniciació als usos socials de la lectura i
l'escriptura. Exploració de materials de l'entorn, com etiquetes, cartells,
llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.
-
Satisfacció per les descobertes i els
progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.
Parlar,
expressar i comunicar
-
Ús i valoració progressiva de la llengua
oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i
sentiments, com a forma d'aclarir, organitzar i accedir al propi pensament, per
regular la pròpia conducta i la dels altres.
-
Expressió i comunicació de fets, sentiments
i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de produccions
artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.
-
Utilització d'estratègies per fer-se
comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de
la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical
correcta, lèxic precís i variat, entonació i to de veu apropiats.
-
Gust per participar en les converses amb
l'ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics: torns
de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les
formes establertes socialment per iniciar, mantenir i finalitzar les converses.
-
Utilització d'instruments tecnològics (TIC)
i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar,
escoltar i parlar.
Interpretar,
representar i crear
-
Descoberta i coneixement progressiu de les
relacions entre el text oral i l'escrit.
-
Ús de materials i tècniques plàstiques per
fer representacions de manera creativa.
-
Ús de llibres, també en format multimèdia,
per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé.
-
Utilització d'instruments tecnològics en
els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l'ordinador
a través dels programes oberts d'edició de textos, gràfics, presentacions.
Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors
gràfics i multimèdia.
D)
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
-
Competència comunicativa i lingüística
-
Tractament de la informació i competència digital
-
Competència d’aprendre a aprendre
-
Competència en raonament de successos
-
Competència en organització del treball i repartiment
de tasques en grup
-
Competència en ús de les tecnologies com a recolzament
de la investigació
- Competència
en expressió oral.
-
Competència en l’expressió plàstica
Continguts:
à CONTINGUTS
CONCEPTUALS
Nom
de les parts del cos dels taurons
Aletes,
cua, brànquies, dents, pulmons.
à CONTINGUTS
ACTITUDINALS
Treball
en grup i converses
-
Respecte cap als i les altres.
-
Escolta davant de les aportacions d’altres
persones.
-
Aporta idees.
-
Es mostra actiu/va.
-
Valora les opinions dels companys i
companyes.
Sortida
a l’Aquàrium
-
Respecte cap als éssers vius.
-
Escolta davant de les aportacions d’altres
persones.
-
Comportament adequat.
Propostes
TIC
-
Utilització adequada del ratolí i
l’ordinador.
Activitat
amb la biòloga
-
Manipulació i experimentació dels taurons.
à CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS
-
Formulació de preguntes.
-
Representació gràfica de com respiren els
taurons.
-
Interès per les activitats i les
explicacions.
-
Tolerància amb els punts de vista d’altres
persones.
-
Col·laboració davant de les activitats
en equip.
Seqüència:
La
seqüència de les activitats que es té previst, es distribueix en 6 sessions:
1a.
Sessió: El primer que s’ha de fer per començar el nostre
projecte és saber quins són els coneixements previs que tenen els nostres
alumnes. És important tenir present que no busquen una resposta a la pregunta
plantejada, sinó només conèixer que és el què en saben del tema plantejat. En
farem una conversa, i una vegada haguem plantejat els nostres dubtes,
proposarem escriure un email a les famílies per tal de demanar ajuda per poder
ampliar els nostres coneixements.
2a.
Sessió: durant la segona sessió plantejarem fer una sortida a
l’Aquàrium. Els hi enviarem un correu electrònic per tal d’explicar-les-hi quin
és el nostre interès. Quan ens contestin, programarem la sortida.
3a.
Sessió:mirarem vídeos seleccionats del Youtube sobre taurons
nedant i després en parlarem del què hem vist i experimentarem com respirem
nosaltres per tal de poder-nos comparar.
4rta.
Sessió:rebrem la visita d’un biòleg que ens explicarà en
profunditat aspectes que ens criden l’atenció sobre els taurons.
5na.
Sessió: farem activitats JCLIC sobre tot el què hem anat
treballant fins al moment.
6na.Sessió:
farem una conversa final a mode de conclusió i els alumnes faran un dibuix per
expressar allò que han après sota la premissa “Com respiren el taurons?”
Fonamentació
psicopedagògica:
Segons
l’enfocament CCAEE, es tenen en compte capacitats de tipus cognitiu i
intel·lectual, les capacitats que afecten àmbits del desenvolupament i
comportament, i la valoració del context i entorn de l’alumne.
De
manera, que hem decidit prendre com a punt de partida, les característiques que
presenten dels alumnes amb l’objectiu d’aconseguir un aprenentatge
significatiu, i d’aquesta manera, poder atendre a la diversitat de
l’aula.
El
concepte d’aprenentatge significatiu, és considera com una de les aportacions
principals d’Ausbel, adquirint una nova dimensió, en el moment que entra en
contacte el concepte d’esquemes de coneixement i el principi de l’activitat
mental constructivista.
Així,
s’aconsegueix que l’alumne sigui capaç d’aprendre un contingut escolar en el
moment en el què és capaç d’atribuir-li un significat o quan pot construir un
esquema de coneixement relatiu a aquest contingut. És per això, que l’activitat
mental constructivista, entra en joc quan l’alumne revisa els esquemes de
coneixement dels que disposa, a mesura que entra en contacte amb els nous
continguts, i aquest és el moment, en el què construeix nous esquemes que inclouran
significats relatius als continguts que són objecte d’aprenentatge.
És
important tenir present, que el concepte d’aprenentatge significatiu fa que
intervinguin tres elements, conformant així un triangle interactiu:
alumne/contingut/professor.
Criteris
d’avaluació:
L’avaluació
es durà a terme al llarg de totes les propostes, des de què es comença amb la
conversa inicial fins que s’acaba amb la conversa final i el dibuix final.
Es
farà mitjançant la observació directa, la recollida (àudio i paper) de les
aportacions orals dels nens i nenes i gràcies al dibuix final. S’omplirà
aquesta graella de cada infant al llarg del procés.
El
treball en grup
|
|
La
recerca d’informació
|
|
Converses
orals
|
|
Contingut
|
|
Representació
gràfica
|
|
Utilització
de les TIC
|
|
Comportament
a l’Aquàrium
|
I)
Temporalització
La
temporalització de l’activitat, serà aproximadament d’un mes, ja que dependrà
força de les necessitats i interessos dels infants.
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT
Un cop realitzades totes les
activitats i vista l’evolució des de la conversa i el dibuix inicial fins a la
conversa i avaluació final, val a dir que tots els infants han assolit els
objectius prèviament marcats. Ha estat un procés continu i progressiu, on els
nens i nenes han anat aprenent a partir de la descoberta, de les hipòtesis i de
la contrastació d’aquestes.
Primerament vam tenir en compte els
interessos dels i de les alumnes, i arrel d’aquí vam recollir i escoltar els
seus coneixements previs per tal de dissenyar les diferents activitats,
coneixements que han estat contrastats amb l’avaluació final. Per tant, els
nens i nenes han tingut un canvi conceptual que els ha permet tenir una
resposta clara a la pregunta que es plantejaven: com respiren els taurons? El fet de poder vivenciar, tot tenint un
paper actiu i participatiu, tant per la seva part com per part de les mestres,
ha facilitat i donat peu a l’aprenentatge significatiu, sent ells i elles
protagonistes del seu propi aprenentatge. Podem dir que el triangle interactiu
Alumnat-Contingut-Docent s’ha donat en tot moment al llarg del procés i en
totes direccions. Treballar a partir dels interessos dels petits i petits de
l’aula ha propiciat que tots i totes estiguessin motivats i implicats en les propostes
que es plantejaven, i abordar, també, les sessions amb un gran entusiasme i una
actitud activa per part de tothom, inclús per part de les famílies, qui han
col·laborat d’allò més aportant material a l’aula.
Davant de les qüestions que anaven sorgint,
no hi havia cap solució ferma per part de les mestres de manera automàtica,
sinó que eren els propis infants qui, a partir del debat, de les converses, de
les posades en comú, intentaven reflexionar i trobar una solució possible.
Destacar que el compromís cognitiu de
l’alumnat ha estat fonamental i imprescindible per al bon desenvolupament del
procés, fet que ha facilitat la construcció del coneixement per part de cada
alumnat, com bé queda recollit a l’avaluació final.
Per acabar, i a tall de conclusió,
destacar que la utilització de diferents instruments tecnològics ens ha donat
la oportunitat de mostrar a l’alumnat com respiren i es mouen els taurons a
sota de l’aigua, així com també, hem pogut mostrar a l’alumnat gràcies a la PDI
i al recull d’imatges fotogràfiques el procés que hem anat fent des què es van
plantejar la pregunta fins que han pogut donar-li una resposta. Les noves
tecnologies han estat una eina molt important en el nostre projecte a l’hora
d’aconseguir un aprenentatge significatiu.
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA PROCESSUAL DEL DISSENY
El procés del
nostre disseny ha facilitat el treball amb les noves tecnologies. Hem fet una
combinació d’elements tecnològics amb d’altres més tradicionals, ja que per
exemple hem fet servir la pissarra digital per posar-nos en contacte amb les
famílies per demanar ajuda i amb l’Aquàrium per concertar la visita, però també
paper i llapis per mostrar tot allò que han après durant el procés. Amb això el
que hem volgut aconseguir és oferir als nostres alumnes una altra visió sobre
com fer les coses, i així enriquir el seu procés d’aprenentatge. Creiem que és
important poder extreure’n tot allò positiu que ens poden oferir tant els
elements més tradicionals com aquells més innovadors.
De manera que,
l’avaluació tecnològica que podem fer del disseny portat a terme és molt
positiva, ja que hem pogut aconseguir la motivació i el interès dels nostres alumnes
amb més facilitat, i així, poder construir un aprenentatge significatiu real
connectant els coneixements previs, dels quals partíem, amb els coneixements
nous adquirint així a un autèntic canvi conceptual.
CONCLUSIONS
Després d’haver
portat a terme la nostra proposta, considerem que les noves tecnologies en
l’educació són elements que garanteixen la motivació i fomenten l’interès dels
alumnes en el moment actual. Com a futurs psicopedagogs, hem d’apostar per fer-ne
un ús correcte de les eines tecnològiques de les quals disposem, per tal
d’adaptar-nos al moment en què estem vivint a la nostra societat. És important
destacar, que gràcies a la utilització de les eines digitals durant la nostra
proposta, hem aconseguit que les activitats fossin més atractives fent així que
el resultat superés les expectatives marcades. S’ha de tenir present però que
el canvi conceptual que han adquirit els alumnes, ha estat facilitat per la
seva motivació i el seu empeny, ja que hem començat a treballar a partir del
seu interès.
De manera que, com
a conclusió final, ens agradaria fer referència a que el futur de l’educació està
en facilitar i introduir les noves tecnologies actuals a les nostres aules per
tal de poder construir projectes educatius que s’adaptin a les necessitats dels
alumnes i proporcionar així, una educació més justa i igualitària per a tots.
BIBLIOGRAFIA
Jonassen, D. (2003). TIC i
aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona. UOC
WEBLIOGRAFIA
Enllaç del document final al Google Drive: https://docs.google.com/document/d/1U_ZCBxzbcfMMgMEj4d2CNp0UvH9uCQfPaMTrcAoMbHM/edit
Enllaç del CMAP compartit:
ANNEX: VALORACIÓ FINAL
Reflexió d’autoavaluació de l’activitat i del
seguiment de l’avaluació continuada global
Una
vegada elaborades totes les activitats proposades des de l’assignatura, he
comprovat l’avaluació dels coneixements previs que vam dur a terme, i puc
afirmar que he tingut un gran canvi conceptual en el què el nombre de conceptes
i relacions ha augmentat de forma notable creant una restructuració de
conceptes, i facilitant així, l’adquisició d’una nova visió sobre les Noves
Tecnologies de la informació i la comunicació i, veure la rellevància que
aquestes poden arribar a tenir tota tasca educativa. Considero que la
qualificació de la meva avaluació continuada és una A, ja que des del
començament de l’assignatura fins al final, he adoptat una actitud
participativa i activa en tot moment. M’agradaria destacar que l’activitat 2 em
va permetre veure que des de la interacció i la cooperació que es va dur a
terme amb tots els companys, va néixer un nou conèixement, ja que entre tots
van poder crear una visió global del que realment són les noves tecnologies i
del que aporten a la nostra societat. Pel que fa a l’activitat 3, també
m’agradaria destacar que, vaig poder adquirir la idea que, com a professional,
hem de poder fomentar canvis conceptuals de manera conscient per a que els
nostres alumnes siguin els protagonistes principals del seu aprenentatge,
ajudant-los a construir el seu coneixement a partir de la seva experiència
personal.
Per
aquest motiu, considero que haver hagut d’elaborar un mapa conceptual m’ha
ajudat a entendre d’una nova manera el concepte CTSE. I per últim, aquesta
última activitat, ha suposat haver pogut portar a la pràctica tots els
coneixements adquirits al llarg d’aquesta assignatura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario